Paraules de l’Honorable Clavariesa de 2018, Mª Jesús Moll i Navarro, a la Mare de Deu dels Desamparats en el seu besamans.
¡Ave Maria! ¡Ave Mare dels Desamparats!
El primer recort conscient que tinc relacionat en Tú és de la meua infància corrent per dins de la Basílica mentres la meua mamaïta, ma güela, canviava els tapets de l’altar. Sempre era dissabte per la nit, quan acabava el servici religiós i tancaven l’iglésia. Són moments que esculpixen la teua ànima per a sempre, no els canvie per res. Allí als teus peus vaig dependre dos jaculatòries que repetixc a sovint, una enfront del Cor de Jesús: “Cor de Jesús en Vos confie”; l’atra enfront teu: “Mare de Deu dels Desamparats no em desampareu ni en la vida, ni en la mort, ni en lo tribunal de Deu”. Oracions que encara rese en els meus fills cada dia i que confie els acompanyen, com a mi, sempre.
U de tants privilegis de la meua vida i que, en part, han forjat el meu caràcter, la meua manera de ser. Gràcies Maredeueta per eixa oportunitat que guarde en lo més íntim del meu cor.
¡Mare, Mareta! Ampara hui a estos fills teus que es postren a tons peus i que en devoció venen a suplicar el teu favor. ¡Ampara-los Mare nostra! A mi, enguany, ya me ho has donat tot, hui te demane per ells, pels clavaris del 2018, per les seues necessitats, per les seues famílies, per les seues angoixes. Que senten en tot moment la teua protecció de Mare amorosa.
En tons braços Geperudeta i baix el teu ampar deposite ara els seus noms: Amparo Sapena, Vicent, Pau, Marc, Àngela, Guillermo, Mabel, Pep, Carla, Paco, Pilar Ineba, Fernando, Paqui, Emilio, Leonor, Pilar Belda, Pepa, Enrique, Serafín, Gabriela, Susi, Elisa, José Ramón, Cristina, Amparo Miguel, Pepe, Jara, Mª del Reino, Mª José, Seila, Sergio, Elisabet.
Com sempre dic, no els desampares ni en la vida, ni en la mort, ni en lo tribunal de Deu.
Molt pronte t’acompanyarem en el teu dia, u dels més bonicos al cap i casal, dia que any darrere any anhele que arribe. Valéncia sancera es rendirà a tons peus, convençuda de ta protecció i et lluirà com a regina i sobirana pels seus carrers. Quan passes pel nostre costat no t’oblides de nosatros i míra-nos en ulls de mare, perquè nosatros intentarem no desapegar els nostres de ta image.
I en estes preguntes que es va plantejar Pepe Sabater, el poeta de la Verge acabe:
¿Perqué volgueres ser nostra sultana? ¿Perqué vingueres a este poble meu? ¿Perqué et feu nostra Mare el propi Deu? ¿Perqué volgué que fores valenciana?¿No tindrà raó el poeta quan pensa que ella nos va triar com a fills? Puix comportem-nos com a tals.