Sermó en la Festa de Sant Vicent Ferrer
Predicat per el P. José Manuel Alcácer Orts O.P.
Sèu de Valéncia 9 d’abril de 2018
Fa alguns dies estava yo resant en la Casa on va nàixer Sant Vicent i fixant-me en l’image que presidix l’altar major m’impressionà el que tota la talla respira convicció, dinamisme i majestuositat: en la mà esquerra sosté la Biblia oberta, com si el vent de l’Esperit agitara les fulles ab força de vendaval; Bíblia que sempre fon el seu llibre de capçalera i inspirador de tota sa predicació: la Bíblia com la base i l’arraïl per la que pujava la Paraula de Deu al seu cor i a sa ment, assentada en un cap ab semblant arrovat, sos ulls encesos de fervor, mirant al cel i sa boca entreoberta -com el que no es cansa mai de predicar- plena de vitalitat divina.
I la mà dreta, sobreeixint l’energia d’eixa Paraula -que li havia passat primer pel cor i pel cap- alçada ab un gest majestuós que apunta al cel i que vol arrastrar als demés darrere d’ell. En conjunt, yo vea l’ascendent i l’autoritat del que sap que Deu el recolza i se sap portador, de part d’eixe Deu, d’un mensage que és urgent transmetre i d’una veritat en la que creu fins a lo més fondo del seu cor. Si la dita image poguera parlar, yo crec que ho faria amprant-li les paraules al Profeta Isaïes:
“Alça’t radiant Jerusalem que arriba la teua llum; damunt de tu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mira, les tenebres cobrixen la terra i negres nuvolades als pobles; pero damunt de tu resplandix el Senyor i apareix la seua glòria. ” (Is 60,1-3)
“De dia el sol ya no serà la teua llum, ni tindràs la claror de la lluna; perque Yo, el Senyor, seré per sempre la teua llum, el teu Deu serà per a tu l’esplendor” (Is 60,19).
“Per amor de Sió no vullc callar; per amor de Jerusalem no descansaré fins a que esclate l’alba de la teua santitat i la teua salvació brille com una antorcha. Els pobles voran las santitat del teu Deu; seràs corona fúlgida en la mà del Senyor i diadema real en el replantell de la mà del teu Deu. Ya no et diran més “Abandonada”; ni nomenaran la teua terra “Desolada”; a tu te nomenaran “La Benvolguda Favorita” i de la teua terra diran que està “Desposada”; perque el Senyor te preferix a tu i la teua terra tindrà marit: Com un jove es desposa ab la seua nóvia, aixina te desposa el que te va fer; l’alegria que troba el marit ab la dona, la trobarà el Senyor ab tu” (Is 62,1-5).
¡Alçat Iglésia, perque no s’ha secat el braç potent del Senyor i la glòria del Senyor ya clareja per a tu!”.
¡Alçat Europa, reu d’apostasia, que és el pijor pecat que podries haver comés perque a penes deixes badall per al penediment, perque fores la que va tindre el privilegi de difondre el mensage de Jesucrist, sent la llum dels pobles i ara jaus embolicada en les tenebres de ta arrogància i de l’orgull, bafanejant-te de no reconéixer al teu Deu! ¡Pero per amor a tu no callaré, no descansaré fins a que trenque ta nova alba i la meua salvació brille com una antorcha en mitan d’eixes tenebres!
¡Alçat Espanya, que evangelisares un continent sancer, portant el tresor de la fe als pobles que no coneixien la Paraula de Deu que els havia de salvar, i ara declines i flaquejes, rossegada per tantes seduccions enganyoses que tan a sovint te volen fer creure que estàs abandonada; perque no t’ho diran més. De tu diran que tens Marit!”.
¡Alçat Valéncia, ma volguda ciutat, regada per la sanc del martiri, terra natal que m’engendrà a Crist, arraïlat en la terra cristiana en la que vares créixer, perque l’alegria que troba el marit en la dòna, la trobarà el Senyor ab tu!”.
Tots estos pensaments me venien al cap, entrellaçant la predicació d’Isaïes i la de Sant Vicent, al contemplar l’image de la que estic parlant, i pensava que podrien resumir sa vida i sa santitat: una fe, una esperança i un apassionat amor per Jesucrist, que l’espentava a predicar l’Evangeli per tot arreu, en un moment en el que pareixia que el seu món se solsia al voltant d’ell, perque eixe món, encara que confessava a Deu ab la boca, el seu cor estaba molt llunt d’Ell i certament hi havia que voler-lo ab el mateix amor ab el que l’amava Jesucrist.
Este és el Sant que hui celebrem i el que la Iglésia nos propon com a intercessor principal, patró i model.