Estimats Pares de les diferents parròquies ací presents. President i membres de la Junta Central Vicentina, Honorables Clavarieses d’anys anteriors, i especialment, Marivi Borrell, Honorable Clavariesa de l’any 2019. Clavarieses, Clavaris i Regines de les diferents Associacions i Altars vicentins, amics, bona gent:
Bona vesprada per a tots vosatros.
Vullc començar agraint la vostra presència en esta ocasió tan emotiva, vullc agrair a la meua família, al nostre regidor i als membres de la Junta Central Vicentina, per la vostra faena incansable, vullc agrair la presència de totes les entitats i altars, i especialment, al meu Altar del Mocadoret, on he creixcut, gràcies a tots els amics i companyons, i especialment, gràcies als sacerdots hui presents, fidel testimoni de Crist en la terra, part essencial d’una festa que ha mantingut intacte el seu orige i el seu sentit religiós. Gràcies a tots per el vostre temps.
Abans de parlar vullc demanar-vos una chicoteta oració personal per totes les persones que per motius de malaltia no han pogut acompanyar-mos, com Mari Carmen, germana del nostre vicepresident primer Jose Miguel, o Jose Mulet, del meu Altar del Mocadoret. Per ells i per totes les persones que se troben patint els rigors de l´enfermetat, preguem. (…)
La Clavariesa és una figura d´apostolat i un recort del llegat de Sant Vicent Ferrer, que implica una enorme responsabilitat de dur a terme en l’ajuda i orientació de tots vosatros.
Conte en l’eixemple impagable de les meus predecessores i en la vostra ajuda, clavariesses i clavaris dels diferents altars, presidents, directius i persones entregades al coneiximent i difusió de l’enorme patrimoni espiritual, filosòfic i cultural que contè la figura de Sant Vicent Ferrer.
Me pregunte que faria Sant Vicent, cap a on dirigiria hui el seu esforç, i trobe el seu camí en l´obra social que l’església catòlica fa a tot el món, en el treball de les institucions d’acció social, com Càritas, Maides, Mans Unides, Entreculturas, entre atres, dedicades a la caritat, l´entrega i la solidaritat, la lluita contra l’exclusió econòmica, social, laboral i personal dels colectius més desfavorits, les organisacions dedicades a la protecció dels chiquets, els majors i les persones desplaçades, tant dins com fora d’Espanya, al nostre costat o en els camps de batalla més sagnants del món.
Trobe el reflex de Sant Vicent, dominic, en una docència eixercida com servici religiós que després de més de siscents anys permaneix lliure i viu en el nostre Colege Imperial, com també en els coleges diocesans, coleges d’ordens religioses, foment de centres d´ensenyanca… coleges oberts a tots, treballant en la innovació i la inclusió educativa, priorisant els estudiants en necessitats especials, en una praxis que se troba impregnada per la visió de Crist en l’atre.
Seguixc el seu reflex en les parròquies obertes i els albercs que obri Cáritas en els mesos mes frets, en les organisacions de defensa de la vida, en la pervivència d’institucions que fan possible que prosperen els valors científics d’investigació i progrés en harmonia en l’humanisme cristià, aixina com en les persones consagrades a una vida de donació total i servici oferint assistència espiritual, i recordant-mos a tots quin es nostre inici i nostre fi.
Els vicentins estem obligats a recolzar fermament, en implicació i des de dins, estes obres en les que apreciem de forma clara el llegat de nostre sant, donat a la predicació i l’eixercici de la caritat, la virtut mes important puix te per objecte al mateix Deu, i de la qual a l’entrar l’inteligència emana el perdó, i a l’entrar la paraula emana l’obnedicència, i molt especialment, emanen les obres de misericòrdia, tant espirituals com materials, obres que edifiquen en mosatros i obrin el camí a l’acció de l’Esperit Sant.
Com tot batejat, estem també encaminats a l’apostolat, i mes especialment en nostre cas com vicentins, dins del moviments de l´Iglèsia com els Oratoris dels Chiquets Menuts, els Juniors, Hakuna, Life Teen… mes encara nosatros que contem en instruments excepcionals, com el Concurs sobre la seua vida i la representació dels milacres, eixa catequesis espectacular sobre la vida i l’humanisme cristià del nostre sant, com a pedagoga que soc, me maravelle, des del Belem vivent de Sant Francesc d’Asis fins els diorames del Bon Pastor veem eixa immensa facultat de transmissió que te per als chiquets la representació, en carn pròpia, de les obres i paraules del sant, ademés de l’adscripció que se genera, portes obertes al tan preat don de la fe.
Eixos chiquets, eixos directors i colaboradors, els que fan trages i decorats, les mares, pares, familiars i amics que possibiliten que acodixquen als ensajos, ells son llegat viu del sant, i cap alls se dirigix la mirada somrient del Pare Vicent.
Fem viure este llegat per a sempre.
Estimats amics, esta clavariesa se posa des d’este moment, al vostre servici.
Moltes gràcies a tots.