Honorable Clavariesa de les Festes Vicentines, Molt Ilustre Sra. Dª. MARIA JESÚS MOLL I NAVARRO.
Excelentíssim Sr. D. Juan Montenegro Álvarez de Tejera, General de Divisió.
En Pere Fuset i Tortosa, President de la Junta Central Vicentina.
Rvdo. D. José Ignacio Llópez Guasp, Clavari Director del Colege Imperial de Chiquets Òrfens de Sant Vicent Ferrer.
Molt Ilustre Sr. D. Álvaro Almenar Picallo.
Regidors de la Corporació municipal de l’Ajuntament de Valéncia.
Junta Central Vicentina.
Honorables Clavarieses d’anys anteriors.
Presidents i Clavaris Majors dels distints Altars i Associacions Vicentines.
Excelentíssimes e Ilustríssimes autoritats civils i militars.
Senyores i Senyors, com diria Sant Vicent, Bona Gent, bona vesprada.
Començaré donant les gràcies en primer lloc: a Sant Vicent i a la Mare de Deu dels Desamparats, que han fet possible la meua designació per a mantenedor en l’Acte Vicentí més arraïlat en la vida «vicentina». Sense la seua protecció i de la seua mà, no haguera segut possible.
Desgranaré puix, pas a pas, el contingut del meu parlament:
Hui nos reunim en este incomparable marc en més de 750 anys, el Saló del Tro de l’Antic Real Convent de Predicadors de l’Orde Dominicana de Sant Domènec, actualment Capitania General de Valéncia, en 175 anys al servici d’Espanya i de Valéncia.
Este lloc va ser el denominat “refectori”, destinat com a menjador dels religiosos del convent, i si nos fixem en les claus policromades d’esta «bóveda» encara es poden vore imàgens de flares dominics i de la Mare de Deu del Rosari, puix era ésta la major devoció que tenia l’antiga orde.
Em sent molt agraït i orgullós pel meu compromís com a Mantenedor, pero açò té un perill: i és que, preocupat per la purea del llenguage, encàrrec manifest pel President de la Junta Central Vicentina, En Pere Fuset i Tortosa, Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de Valéncia, podrien ferme oblidar que el meu us de la paraula, en el dia de hui vaja dirigit a MARIA JESÚS i, a la família vicentina, que tant feu i persevereu en la exaltació d’esta centenària festa.
No més escomençar, he cregut convenient dir açò perque el meu valencià, és el que em va ensenyar la meua mare, i, sent Sant Vicent el que mos unix, és una invitació a mirar-se en este espill de Santitat.
¡Sant Vicent de la teua mà sempre!.
La meua primera obligació “humana” deu ser la de “confessar-me”, i si se’m permet, sense mèrit algun, en el meu Patró, Vicent Ferrer. ¡Ave María!….(uns segons de meditació).
Tantes confessions va sentir, que una més, no aplega a ser ni tan sols gra d’arena.
La passió del meu fervor Marià, està baix l’ampar de la Verge, hui Mare de Deu dels Desamparats, advocació que Sant Vicent no va tindre la sort de conéixer, puix va ser posterior a la seua vida entre nosatres. De tots és coneguda l’ampla i completa vida i activitat del Sant. Dels seus múltiples aspectes, pero poc conegut en la seua devoció a la Verge María, posada de manifest en la molta pietat i en la molta doctrina sobre Ella que arrepleguen els seus sermons.
Sant Vicent Ferrer anava exponent privilegis i gràcies de María, segons es prestava l’oportunitat. La seua Mariologia ho és de l’època, a partir de 1399 fins a 1419, no pretenia ser un tratadiste d’això, sino un predicador de la Verge María que per ad ell tenia el cúmul de gràcies exigides per a la digna realisació de les seues funcions de MARE DE DEU I DELS HÒMENS.
Sant Vicent compara la seua maternitat divina, ”en la corrent impetuosa del riu front a unes gotes d’aigua”. La corrent, és pròpia de la Verge, les gotes d’aigua, són pròpies dels Sants.
En freqüència compara i contraposa a dos dònes. Eva, com a causa de la mort i María com a causa de la vida. Eva, actriu del pecat, i María, actriu de la gràcia. Este paralelisme ho reafirma en dèu raons que dona per a provar la predestinació eterna de la Verge, sempre contraposta a Eva.
El Mestre, començava sempre els seus sermons enunciant un versícul del text bíblic que era el tema que anava a explicar. Seguix després l’esquema del desenrroll que va a fer en la seua intervenció, i a continuació la salutació a la Verge María, en el «Avemaría».
Es diu que va ser ell qui va iniciar esta costum. Siga, o no cert, el fet és que en ell era lo habitual i si alguna volta no ho fa es veu com obligat a donar l’explicació. Aixina per eixemple en un sermó de Divendres de Pasqua en el que parla de la Passió del Senyor “Parla del Crist en la Creu i del dolor de la Verge María, al vore-lo mort, presa pel dolor. I explica als oyents “hui no se li saluda dient-li Ave, no es diuen paraules gojoses a la qui està presa de tristor”, justificant que no és un oblit.
En ocasions ell mateixa manifesta que esta oració de l’Ave María és alguna cosa més que una simple manifestació de pietat a la Verge, perque la dirigix també per a, en la seua ajuda, poder explicar be un tema que sembla difícil, que una volta explicat, ho entenguen degudament els allí congregats.
Per un atra banda, sobre l’oració d’un conjunt d’Aves Maríes, afirma que:
“SI BÉ ES FA LA ORACIÓ ÉS UNA ERBA AROMÀTICA I AIXI ADORANT, QUE AGUARDA LA CREATURA DE PERILLS SPERITUALS I TEMPORALS”
Es tracta puix, de sentiments de pietat, de veneració, i de confiança en l’Auxili i en l’ajuda de María. La Mare de Déu és per al Sant valencià la “Senyora” a qui com predicador venerava i el recolzament que buscava per a que la seua predicació fora eficaç.
Diu Sant Vicent explicant l’escena de les bodes de Canà: “En este evangeli es posa de manifest la misericòrdia maternal de la Verge. Ya sabeu fins que punt les mares són bones en els fills. I, encara que els fills no demanen lo que necessiten, la bona mare ho dona. Aixina fa la Verge en els seus fills devots, sobre els qui està sempre en els ulls oberts, i en el moment que necessiten alguna cosa li’l dona també. Per açò l’Iglésia diu d’ella que és mare de gràcia i mare de misericòrdia per als pecadors».
Més avant, en el mateix sermó, insistix en esta mateixa idea. “La misericòrdia maternal de la Verge apareix perque no es llig que ningú li va demanar intercedir davant el Fill per a que resolguera la situació fent el milacre de convertir l’aigua en vi. Li bastava tindre el cor piadós i dolç, cosa molt beneficiosa per a nosatres. I si açò fa sense demanar-li-lo, quànt més acodirà a les nostres necessitats si l’invoquem piadosament i vindrà a nosatres i a les nostres cases si la saludem dient Ave María “.
Ara estic junt a tu, per motius que nos mouen com a conciutadans teus. Sempre ha existit el convenciment de que el fill més preclar de la nostra Valéncia, tant des del punt religiós-espiritual, com des de la perspectiva soci-política i cultural, Sant Vicent Ferrer, ha segut el nostre Patró des dels temps de la seua canonisació fins als nostres dies.
Sant Vicent Ferrer, mai va renegar de la seua Valéncia amada.
Hi ha un document trobat per Sanchis Sivera que ho acredita:
“ … I caminant junt a la Bandera de la Ciutat; la gloriosa Senyera va predicar sobre un entaulat al costat de l’ensenya valenciana. I el 27 d’abril abans d’eixir de la seua ciutat natal, des de la Porta del Real, va impartir a la multitut la seua última bendició als ciutadans de Valéncia». Aixina, rebatuda i anulada, quede puix de la memòria l’escena mal intencionada que presenta a Sant Vicent Ferrer enemistat en la seua ciutat natal i sacsant-se la pols de les seues sabatilles en eixir d’ella en senyal de voluntat de no retornar i pronunciant “ingrata Pàtria, no tindran el meu cos”, frase no eixida dels seus llavis, d’aquell home Sant a qui els seus conciutadans varen nomenar el seu protector i més tart el seu Patró.
En est any de gràcia, del Senyor, estem d’enhorabona. Cal posar en valor la encomiable aposta del nostre Arquebisbe Cardenal Antonio Cañizares
Primer, en carta episcopal del Arquebisbe de Valéncia va anunciar que l’any 2018-2019 seria un any Sant en commemoració al VI Centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer, patró de la Comunitat Valenciana.
Posteriorment la Santa Sèu va concedir, a petició del Cardenal un any Jubilar a les diòcesis de Valéncia, Oriola-Alacant, Segorbe-Castelló i Tortosa.
La celebració interdiocesana de Jubileu Vicentí, s’obri el dia de la solemnitat de Sant Vicent Ferrer. (et dones conter Mª. Jesús de la importància de la teua designació com a Honorable Clavariesa, tot un regal, és un premi a la teua pregària constant al Sant Valencià), i es clausurarà en la mateixa solemnitat de l’any 2019.
Molt d’estudi i treball per davant. Estava en penombra i ara la llum de la providència una volta més nos allumena el camí.
Quant el Senyor Fuset me va cridar per a demanar-me si podía ser el Mantenedor d’este acte, li vaig contestar que sí, soc massa atrevit, pero no podia dir-li que no després de tantes coses que li hem demanat els Seguidors de la Mare de Deu i sempre, sempre mos les ha concedit, a mes a mes per ser un acte de Sant Vicent y a més per ser la Honorable Clavariesa María Jesús, eixa gran dona que en el primer moment que la vaig conèixer me captivà la seua valenciania i la seua sonrisa, pero després vaig vorer que això era lo menys destacat. El seu interior guarda una gran personalitat, una gran devoció a Sant Vicent i a la Mare de Deu, una gran vista de futur per a la festa i un gran carinyo per a tots.
Clavariesa del Mocadoret de tota la vida, el seu yayo fon tresorer de l’altar, sa mare i sa tia clavarieses i en 2012 sa filla clavariesa juvenil.
Enamorada de Valéncia, de la seua llum, eixa llum que veu el dia de Sant Vicent per el matí en l´ofrena i en la vesprada en la processó.
Impulsora dels chiquets en el milacre del seu altar.
Gran defensora de les tradicions valencianes.
Gràcies al teu fill Borja per haver segut tan ràpit en aconsellar-te que acceptares el càrrec, gràcies a la teua filla Aurora que en la seua experiència com a Regina Jovenil segur que te acompanya y gràcies al teu marit Jose Luis que com tu molt be dius “una mirada de ell va ser prou per a acceptar”.
Per a l’organisació de l’any Jubilar, s’ha creat una comissió Interdiocesana, conta també en la colaboració de la “Província de Hispania” de l’orde dels frares dominics, i serà l’encarregada de coordinar quants actes s’organisen a l’efecte, establint el programa.
El Cardenal Cañizares, va precisar que convocava l’Any Sant “per a que deprengam de Sant Vicent Ferrer, i el seguim, per a que nos deixem imbuir del seu esperit eclesial i evangelisador, per a que conegam la seua personalitat i la seua obra, les seues aportacions, en el camp del pensament i en la recomposició de l’Iglésia i de la societat Valenciana, en Espanya i en Europa, i per a que avivem la nostra devoció ad ell i ho invoquem cada dia més com intercessor molt principal davant de Deu”.
S’ha creat la comissió preparatòria que està integrada per: representants de la diòcesis, de l’Orde dels Dominics, de la Facultat de Teologia que porta el seu nom, de l’Universitat Catòlica de Valéncia, del Capítul de Cavallers Jurats de Sant Vicent Ferrer i de la Junta Central Vicentina a través del seu president..
Pero a Valéncia encara li queda un compromís secular en Sant Vicent Ferrer: la declaració de “Doctor de l’Iglésia”. Moltes són les reiterades voltes que vàries institucions s’han sumat a esta petició. Sense resposta tàcita sobre ad això.
Hui, encara en temps difícils, devem alçar la veu per a impulsar eixe gran anhel de conseguir que Sant Vicent Ferrer, el nostre Sant Patró, siga proclamat “Doctor de l’Iglésia”, declaració molt oportuna en estos moments particularment necessitats d’una sembra generosa de doctrina evangèlica, com la va realisar el nostre Sant.
Fra Vicent Ferrer, es va santificar en la predicació i apostolat. Vullc dir, que va aplegar a ser Sant, perque va complir la voluntat de Deu que el va manar a predicar i a ser testic del Evangeli. En eixe menester va consumir la seua vida. Ademés, és un teòlec segur que intentà i va conseguir donar als fidels els misteris raonats, aplicats i fets norma de vida.
I el meu Sant Vicent i la Mare dels Desamparats, de la vostra mà sempre, perque sense elles no m’haguera espentat la meua, este parlament haguera necessitat moltes més hores de treball i esforç efectiu, per a pronunciar les Gràcies, per eixa “FE MENOR” que em procureu a mans plenes.
Com tu dius sempre, Maria Jesús, segons Sant Pere Poveda, “si estás alegre tot eu fas be” i yo te dic; “fes cas a San Pere Poveda i estigues sempre alegre”.
Honorable Clavariesa del Gran Sant Vicent Ferrer, deixa´m que en l´ànima encesa remate en vers i en deler… Demostrant-te l´alegria que ens ompli el cor d´emoció per fruir en este dia, de la gràcia i benedicció… d´aquell que fea milacres i l´Iglésia va fer Sant sent l´orgull de tot un poble i el frare més venerat. ¡¡¡L´espill del món vicentí!!! Bona gent i hòmens honrats, en honor al dominic, entoneu llaors i cants…
María Jesús, vullc demanar-te un favor, quant pujes a besar la ma a la “Cheperudeta”, un dels besets siga per tots estos amics i vicentins que estem molt contents de tindre una Clavariesa com tu.
¡Vixca Valéncia! i
¡¡Vixca Sant Vicent Ferrer, el Patró dels valencians!!